Ja farà uns quants mesos, un vell amic que m’estime i que sempre ha estat sensible i actiu davant les problemàtiques socials i polítiques, em va aturar pel carrer i em va dir amb cert to satíric: «Tu que eres una persona de trellat i amb pensaments formats, què penses que és el que està passant?». Jo li vaig abocar tot el meu pensament crític al sistema neoliberal, que si està basat en l’acumulació del poder i de la riquesa en mans d’uns pocs a costa d’empobrir a la majoria social, que si estaven desfent el que era públic per posar-ho en beneficis privats, que si ara estàvem vivint la part més àlgida d’aquest sistema capitalista, que si…
Sense discutir-me l’argumentari es va quedar mirant-me i em va dir: «No estàs entenent res, no vas al fons de la qüestió. El més greu del que passa és que estan segrestant la dignitat de les persones».
Confesse que em vaig quedar bocabadat. Jo intentant aprofundir en arguments ben estructurats i ell amb una sola frase va arribar amb major claredat i senzillesa a l’arrel del que certament està passant.
Mesos més tard d’aquell encontre fortuït, que em va tindre la ment ocupada durant tot el temps, em trobe submergit en l’organització de les Marxes de la Dignitat, i continua venint-me al cap la conversa amb el meu amic. Quanta raó que tenia.
Les Marxes de la Dignitat que estan fent-se a tot l’Estat i confluiran a Madrid el dia 22 de març són, sobretot, una mobilització que posa en primer lloc a les persones amb dignitat que no estan disposades a assumir els mals que ens volen imposar amb submissió, sense presentar una protesta activa, pacífica, contundent i continuada fins recuperar els nostres drets.
El que es demana no és ni més ni menys que la «dimissió dels governs al servei dels mercats i no de les persones» perquè o aturem les polítiques imposades pels mercats, que no tenen cap control democràtic, o ja podem oblidar-se de ser valorats com a persones, ciutadans de ple dret, per a passar a ser mera mercaderia de la que s’ha de treure el màxim de benefici. És una mobilització contra l’atur, la precarietat, les retallades i la repressió, contra el pagament d’un deute que no hem provocat els ciutadans però que paguem perquè els governs, amb els nostres diners, rescaten els bancs que són els que han provocat l’estafa.
Són 9 columnes que des de tots els punts de l’Estat -fins i tot una d’elles ve d’Europa, organitzada per aquells que no han tingut més remei que sortir d’ací per trobar allí una eixida laboral-, s’apropen a la capital de l’Estat per exigir al govern la derogació de totes les contrareformes imposades: laborals, de les pensions, educatives, sanitàries, de l’avortament, etc. Totes aquelles «marees» que al llarg dels últims anys han anat manifestant-se per defensar el seu dret concret, s’han posat d’acord per unificar totes les protestes en una ben contundent per defensar els drets de tots plegats.
Potser, i així espere, una de les mobilitzacions més sonades dels últims anys. A les nostres comarques està convocada la marxa el diumenge dia 16 de març, una setmana abans de la concentració a Madrid. Caminarem des de Cocentaina a Alcoi i passejarem la dignitat que sempre han caracteritzat a les nostres comarques. Esteu tots emplaçats, no falteu.
Sergi Rodríguez Castelló
Un més dels milions que participaran de les Marxes de la Dignitat
Marxes de la dignitat alcoia-comtat 